Dones que han destacat al llarg de la història de Catalunya o han estat pioneres però que, molt sovint, són poc conegudes o bé han passat del tot desapercebudes.
Històries que, més enllà de ser vistes com a casos particulars, són fonamentals per entendre quin ha estat el paper de la dona en la societat al llarg de la història.
EPISODI 1/
Blanca d’Anjou
(1283-1310)
Amb només 12 anys i fruit d’un tractat de pau, contrau matrimoni amb Jaume el Just i es converteix en reina consort de la Corona d’Aragó. La seva rellevància política és considerable des del primer moment i significa un símbol de la nova posició de la Corona en el panorama internacional. No resta mai al marge dels afers públics, malgrat que té deu fills en només 15 anys i acabarà morint de part.
EPISODI 2 /
Lluïsa Estivill
(1809-1879)
Fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat de Reus i consagrada a l’educació i l’atenció sanitària, va ser sempre una monja rebel. Lluitadora i inconformista, no va dubtar a desobeir la seva superiora quan va creure que les ordres jeràrquiques perjudicaven els projectes educatius i d’atenció sanitària als quals va dedicar tota la seva vida. Fins al punt de penjar els hàbits i acabar fundant una escola bressol per als fills i filles de les dones obreres.
EPISODI 3/
Maseras
Aleu
Castells
Maria Elena Maseras (1853-1905), Martina Castells (1852 -1884) i Dolors Aleu (1857 -1913).
Aquestes tres dones tenen en comú que, en el darrer terç del segle XIX, van ser les primeres catalanes que van trepitjar la universitat. Totes tres volien exercir la medicina. Maseras va ser la primera a matricular-se, malgrat les reaccions irades i la incomprensió de part de la societat. Al cap de poc la seguien Martina Castells i Dolors Aleu, que van acabar sent les primeres dones doctorades d’Espanya. La seva entrada a les aules, sovint, anava acompanyada d’insults i pedrades.
EPISODI 4/
Elisa Cardona
(1917-1939)
Fou l’única dona executada pel Franquisme a la ciutat de Tarragona. Tenia 21 anys i va ser una de les disset republicanes sotmeses a Consell de Guerra Sumaríssim i afusellades a Catalunya en acabar la guerra civil. Acusada d’incitació a l’assassinat durant els primers mesos del conflicte, la veu dels homes que l’acusaven va prevaldre davant la falta de proves i la seva proclama d’innocència. La família no va tenir notícia formal de l’afusellament fins gairebé setanta anys després de la mort.
EPISODI 5/
M. Aurèlia Capmany (1918-1991)
Novel·lista, dramaturga i assagista, destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. Fou una de les personalitats més potents de la cultura catalana del segle XX. Barcelonina de soca-rel –on va ser de les primeres regidores un cop restaurada la democràcia–, també es converteix en un revulsiu de la vida cultural de Tarragona, ciutat que freqüenta des dels anys seixanta. La seva petja no s’ha extingit.
EPISODI 6/
Margarida de Prades – PRIMERA PART
(1387-1429)
Margarida de Prades no és una reina qualsevol. El seu és el regnat més breu de tota la història de la Corona d’Aragó, només uns pocs mesos… Pressionada per parir un hereu que salvi in extremis la dinastia barcelonina, la seva és una vida atzarosa que arrenca com a nena fugitiva de la violència domèstica… Una vida on no hi faltaran l’amor clandestí, els litigis polítics i un fill tingut en secret.
EPISODI 7/
Margarida de Prades – SEGONA PART
(1387-1429)
El rei Martí l’Humà ha mort sense descendència. El Casal de Barcelona és a punt d’extingir-se i passar a mans de la dinastia dels Trastàmara. Però existeix una remota possibilitat que la reina Margarida pugui estar embarassada i resta tancada i vigilada. La vida no li serà fàcil.
EPISODI 8/
Dolors Vives
(1909-2007)
Dolors Vives és aviadora militar durant la Segona República. Mobilitzada com a alferes, vigila la costa catalana dels possibles atacs enemics des del Cap de Creus fins al Delta de l’Ebre. Formadora de pilots juntament amb Mari Pepa Colomer. Amb la dictadura franquista començarà una segona vida, allunyada del cel, fruit d’una repressió silenciosa que la reclou a casa immersa en la cura dels seus pares i amb l’únic bri de llibertat que li brinda tocar el piano. Mai més tornarà a volar.
EPISODI 9/
Teresa Claramunt
(1862-1931)
Teresa Claramunt és teixidora a la Catalunya de finals del segle XIX. És primera dona que va pensar en organitzar un sindicat independent amb una línia clarament feminista: l’Autònoma de Dones. És pionera i activista de l’anarcofeminisme: la Louise Michel catalana. Terriblemenent represaliada.
EPISODI 10/
francesca Bonnemaison
(1872-1949)
Francesca Bonnemaison funda, el maig de 1909, la primera biblioteca de Dones i per a Dones del món, i ho fa a Barcelona. Paral·lelament, munta l’Institut de Cultura de la Dona, que aviat es converteix en punt de trobada indispensable de dones catòliques i catalanistes, partidàries de l’educació. L’Institut es converteix en el gran centre educacional femení que possibilita l’accés al món laboral o universitari a moltes dones catalanes. Falange se l’apropia l’any 1939.
